Troben peces romanes de Llíria a València la Vella de Riba-roja

valencia la vella

La pedra trobada porta una inscripció funerària

Les excavacions en el jaciment visigot de València la Vella a Riba-roja de Túria han tret a la llum peces romanes (s.I-II d. C.) que pertanyien a la ciutat de Edeta, el nom antic amb el qual es coneixia al municipi de Llíria.

Les excavacions estan impulsades per l’Ajuntament, que ha représ després de la pandèmia el V curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda en aquest assentament visigot. A més, han comptat amb la col·laboració del Institut Català d’Arqueologia Clàssica de Tarragona.

Les excavacions d’enguany en el jaciment visigot de València la Vella han descobert una pedra de notables dimensions amb una inscripció en el seu interior que permet deduir que es tracta d’un element que pertanyia a un mausoleu de l’època romana (s.I-II d. C.).
Els primers estudis han subratllat que la pedra s’havia traslladat des de Edeta (Llíria) fins a aqueix jaciment per a formar els murs d’un dels edificis de l’enclavament visigot.

En l’època visigoda era habitual, a més, l’ús de materials procedents de l’antiga ciutat edetana en aprofitar que aquesta estava en situació d’abandó després dels anys de màxima esplendor de la civilització romana.
La pedra trobada porta una inscripció funerària que es va utilitzar en un dels edificis de màxima esplendor de València la Vella i guarda similituds arquitectòniques amb la inscripció funerària dedicada a Postumia Aprula, descoberta en la masia de Mandor de Riba-roja de Túria.

A més, els treballs que s’estan realitzant en el jaciment s’estan centrant en la recuperació del forn metal·lúrgic que va ser descobert l’any passat i els diversos forns de vidre fruit de les diverses activitats i labors que es desenvolupaven a l’interior de l’antiga ciutat visigoda. Fins al moment s’han trobat una antiga acròpoli en la part superior de la ciutat amb una funció religiosa i altres dues àrees cadascuna amb un objectiu determinat.

En la part intermèdia s’alçava un barri en l’interior del qual es realitzaven les activitats productives com la fabricació de vidre, magatzematge de cereals i xicotets forns d’origen metal·lúrgic, a més d’habitatges i estades per a la població que l’habitaven. En una altra àrea de València la Vella es concentren els edificis més monumentals que s’han anat descobrint al llarg dels anys que han durat les diverses excavacions.

L’alcalde Robert Raga ha afirmat que aquestes troballes «són una bona notícia gràcies a la labor que desenvolupen des de l’any 2016 un grup d’experts arqueòlegs per a estudiar i descobrir tots els aspectes que emboliquen l’enclavament de València la Vella i que, a poc a poc, permeten conéixer la civilització que durant anys va habitar el nostre municipi i del llegat del qual som ara fidels testimoniatges».

No hi han comentaris

Deixar un comentari

El vostre correu no es publicarà.