Carta oberta a la diputada autonòmica Mercedes Caballero

cartuja porta coeli Serra

Sebastià Roca Peiró, La Pobla de Vallbona        

Em presente com un senderista amant de la Cartoixa i els seus voltants meravellosos.

Pense, que passaria si la Cartoixa passés a mans privades? Quants negocis fraudulents farien amb ella? Tot l’encant, la bellesa i la pau que es respira en aquest lloc, que?

Estimada Mercedes Caballero pense que ha partit d’una concepció i visió un pèl decantada per una forma de pensar i per tant des d’una premissa que fa que sols consideres allò que s’hi ajusta a ella. Crec que no ha estat encertada i justa en l’objectiu en tot en global. Pense que tampoc crec que conegua de prop la vida i la història dels cartoixans que potser l’hauria fet ser imparcial. I no entrem tampoc en l’enigmàtica i rocambolesca desamortització de Mendizábal amb un saqueig impressionant de tot el seu patrimoni i la seua cultura.

Però si et puc recordar que l’origen del monestir va partir de la carta del Rei Jaume I, amb data del 14 d’agost del 1271 per la que es concedeix al futur monestir el privilegi d’adquirir béns i terrenys de reialenc “realengo” en el creat nou Regne de València.

Cal remarcar que el Rei no concedia aquest privilegi a l’Església, i que sols va ser atorgat a la Cartoixa, per tant, no va ser una donació o una concessió per a ús, sinó una adquisició en propietat en la qual es van implicar el Bisbe Albalat, el Papa Gregorio X i el Rei Jaume I. Tampoc anem a entrar en els avatars que ha passat la Cartoixa. Però a banda de la qüestió legal, hi ha un aspecte que m’agradaria remarcar i que considere molt i important, és el fet de la Cartoixa, salvant el seu valor històric, com a valor monumental i artístic és bastant relatiu. És un monestir fet per etapes, de materials i factura de no gran qualitat, no és una construcció sòlida. A gust nostre és de materials mes pobres, i ja dic fet per afegitons i en moltes etapes. La part més antiga és pobríssima, i la resta podem ressaltar l’església, el reflector i alguna estància, però de valor relatiu, si en quant històric. I tot aquest conjunt de materials pobres, resulta molt costós de mantenir, doncs la seua degradació és constant. Cal recordar que després de 100 anys de claustració de la Cartoixa en els quals va ser de tot, menys de monestir. Davant la notícia que el ruïnós monestir va ser posat a la venda, el president de la Diputació, Rincón de Avellano proposa en sessió plenaria que la ”Cartoixa siga tornada a l’ordre” i és acceptada el 18 d’octubre de 1943. Destacar que van tornar un monestir en un total abandó i ruïnós.

La seua restauració va ser sufragada pels grans benefactors i el gran sacrifici i la paciència dels cartoixans. Destacar que la Comunitat, l´ordre, ha fet i fa els seus sacrificis i les despeses necessàries per a mantenir-lo en peu i habitable, i ja sabem com és de costós mantenir els edificis vells, i tot això ho fan sense ajudes de les institucions públiques que de sempre s’han desentés del manteniment del monestir. Els Cartoixans són una ordre d’autosuficiència, que viu del seu treball i els seus cultius i que no demanen cap subvenció, ni costa cap cèntim a l’estat, bé podrien tindre la consideració de deixar-los fer la seua vida al seu lloc que històricament i durant tants anys hi han estat i continuen estant. Dedicats al treball i al seu cultiu espiritual: la meditació, reflexió i la principal per a ells que és l’oració.

Deixem-los en el seu món interior tan ric i espiritual. Món a contracorrent amb el qual priva en el nostre, en aquest de rapinya de la lluita ferotge del poder, pels diners i els privilegis, per escalar en l’estatut social, lluita que no té cap límit moral ni ètic, tant al món financer com al polític al més alt nivell.

Demanaria a tots els polítics que sigueu sensibles als seus valors i que els deixeu viure en pau. Són dignes de la nostra admiració i respecte.

Bé, senyora diputada autonòmica, Mercedes Caballero, supose que no estarà molt d’acord amb mi, però li puc dir que jo conec ben de prop el seu món tan ple de vida, els seus valors i la Comunitat de la Cartoixa; els Cartoixans. Si vol que parlem del tema ja sap on em pot trobar.

Comentaris tancats

Respondre

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà